Erica

• Erica View in CoL L. sp. pl. (bruc, brezo): són un gènere de plantes resistents a la sequera i al foc que formen matollars (Fig. 10). Se n’utilitzaven les branques seques per a il·luminar ( Pascual, 2019).

De la família de les rosàcies:

• Crataegus monogyna Jacq. (arç blanc, espino albar): és un arbret caducifoli molt comú que viu en bardisses i llocs humits (Fig. 11). A l’Antiga Roma era utilitzat amb un significat simbòlic relacionat amb la fertilitat i amb les branques es feien unes torxes per a celebrar les cerimònies nupcials ( Galán, 1993).

De la família de les betulàcies:

• Betula alba L. (bedoll, abedul): viu a l’estatge montà al costat de cursos d’aigua o en llocs entollats, preferentment en substrats silicis. L’escorça s’ha fet servir en la confecció d’espelmes i torxes, un cop seca s’enrotllava i s’encenia ( Pardo de Santayana, 2004).

De la família de les lamiàcies:

• Lavandula latifolia Medic. (espígol, barballó, espliego, lavanda): viu en indrets ombrejats, eixuts i pedregosos. Amb aquesta planta, els nens fan torxes per rebre els reis d’Orient, ja que fins al s. XX no se’ls arribava a veure, i aquests senyals lluminosos servien perquè no passessin de llarg. L’aroma arriba a ses majestats i la llum els il·lumina per veure el camí que han de seguir. Aquesta tradició és vigent en diversos pobles del Vallès Oriental i del Moianès.

De la família de les palmàcies:

• Phoenix dactylifera L. (palmera de dàtils, datilera, fasser, palmera datilera, fénix): viu en terrenys oberts i molt càlids, amb moltes hores de sol. A la Comunitat Valenciana s’utilitzava per a fer atxes, una mena de torxes, que es feien amb les fulles de la palmera seca embolicades amb la mantellina de fibra que recobreix el tronc, anomenada sedàs o “seàs”, que crema amb facilitat. Encara avui, al camp d’Elx (el Baix Vinalopó) els nens les cremen per indicar als reis d’Orient (Reixos) on estan les cases del camps on se’ls espera ( Obón et al., 2009).