Asphodelus albus Mill.

• Asphodelus albus Mill. View in CoL (albó de muntanya, porrassa,

gamón, varita de San José): viu en indrets assolellats i arrecerats del vent de l’estatge subalpí. Les tiges floríferes seques s’utilitzaven per encendre les metxes de les llànties, també servien per a transportar el foc o per il·luminar a la nit a manera de teies, ja que s’encenen amb facilitat i es consumeixen lentament ( Pascual, 2019).

• Asphodelus aestivus Brot. i Asphodelus ramosus L. (albó, porrassa, gamón común): viuen en indrets secs i pedregosos (Fig. 6). Es van utilitzar com a suport per encendre les metxes dels llums d’oli o de gas ( Carrió, 2013).

De la família de les poàcies:

• Macrochloa tenacissima (L.) Kunth = Stipa tenacissima L. (espart, totxa, esparto, atocha): viu en terrenys secs i àrids. Amb les fulles velles s’elaboraven unes torxes anomenades “atxes” que s’utilitzaven en diferents processons i rituals ( Benítez, 2009). Els portadors d’aquestes torxes sempre anaven davant de tot, d’aquí l’expressió popular “endavant les atxes”.

De la família de les tifàcies:

• Typha domingensis Pers. (boga, balca, espadaña): és una planta aquàtica, arrelada i emergent. Les inflorescències, una mena de puros, untades amb oli, servien per a fer torxes ( Casana, 1993).

De la família de les dipsacàcies:

• Cephalaria leucantha (L.) Roem. et Schultes (atxa, falla, faia, escorbonera menor): viu en brolles, camins, erms i marges dels camps (Fig. 7). El nom popular atxa indica una clara relació amb el foc. Les tiges seques permeten fer bons feixos de material combustible ( Aymerich, 2011). Les tiges es trenen per fer una mena de torxes que són les anomenades falles, que serveixen, encara avui, per celebrar les festes de la Fia-faia de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola.

De la família de les papilionàcies:

• Genista scorpius L. DC. (argelaga, aliaga): viu en matollars, prats secs, camps abandonats i indrets rocosos

(Fig. 8). És una planta que s’encén molt bé, fins i tot en verd, i s’utilitzava en la matança del porc a l’hora de socarrimar els pèls de l’animal. El port espinós i dur també la fa indicada per netejar la sutja de les xemeneies, es lliga amb una corda i es fa passar per dins. S’utilitzava per encendre el foc com si es tractés d’una torxa ( Lloret, 2017).

De la família de les pinàcies:

• Pinus L. sp. pl. (pins, pinos): és un gènere de coníferes, rics en resina, de la qual se extreien les teies, estelles de fusta resinosa del cor del tronc i la soca, que crema amb molta facilitat i que s’ha utilitzat per fer llum, així com per encendre el foc juntament amb les pinyes. L’espècie més rica en resina és el Pinus pinaster (pinastre, pino resinero).

De la família de les aquifoliàcies:

• Ilex aquifolium View in CoL L. (boix grèvol, acebo): és un arbre de fulla perenne propi d’ambients ombrívols. Les branques seques són molt eficaces per il·luminar, ja que són llargues i d’una fusta molt dura ( Pascual, 2019). Se cita que s’havien utilitzat per il·luminar els forns de pa ( Pardo de Santayana, 2004).

De la família de les cupressàcies:

• Juniperus L. sp. pl.: són coníferes arbòries o arbustives que per la seva fusta resinosa s’havien utilitzat com a teies. Les branques seques de Juniperus sabina L. (savina de muntanya, enebro corveño, sabina rastrera) servien per a il·luminar una estança (Pascual Gil, 2019) i amb l’escorça de Juniperus thurifera L. (savina, savina turífera, trabina, sabina albar) s’encenia una flama que tenia l’ús d’una candela ( Blanco, 1998). Altres espècies com Juniperus communis L. (ginebre, enebro), Juniperus oxycedrus (càdec, enebro de miera)