Apatopygus? garciasanzi Forner, 2016

Apatopygus? garciasanzi Forner, 2016

Figs. 4-5.

1991 Nucleolites roberti A. Gras ; Villalba: 279.

1993 Nucleolites roberti A. Gras ; Villalba: 239.

2003 Nucleolites roberti A. Gras ;Villalba: 106.

2014 Nucleolites roberti A. Gras ; Saura & García: 80, làm. 12 1a,1b i 1c.

2016 Apatopygus? garciasanzi Forner : 27, fig. 4-10.

2017 Apatopygus? garciasanzi Forner ; Pastó & Forner: 87, figs., 3 i 4.

Per la diagnosi i descripció, vegeu Forner (2016)

Holotip. està dipositat al Museu de Geologia - Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MGB) amb el número de registre MGB 74044.

Localitat tipus. Vinaròs (el Baix Maestrat).

Raó del nom. està dedicat al paleontòleg vinarossenc Manuel Domingo García Sanz.

Estrat tipus. Aptià inferior.

Distribució estratigràfica. fins ara només l'Aptià inferior, des de la part inferior del membre cap de Vinyet (MMF), fins la base de la Fm. Villarroya de lo Pinares. Amb la troballa d'aquest exemplar s'eixampla per la part inferior a la part superior de la Fm. Xert, inequívocament del Barremià. Ara, doncs: Barremià superior – Aptià inferior.

Distribució geogràfica. Aptià de Vinaròs (Villalba, 1991, 1993, 2003; Forner, 2016a). Saura & García (2014) documenten un exemplar de l'Aptià d'Allepuz (Terol). Forner (2016a) registra l'espècie a l'Aptià inferior del Forcall i Morella. Pastó & Forner (2017) reporten l'espècie al Perelló. I aquest treball constatà un nou jaciment de l'extens terme municipal de Morella, el mas de Borràs del Riu, on es presenta en el Barremià superior.

Mesures. Les mesures de l'exemplar estudiat (CXS) es recullen a la Taula 1 i es comparen amb les dades de la treball original on es va descriure l'espècie ( Forner, 2016a). Les dimensions de l'exemplar encaixen perfec- tament amb les dades de què es disposava. O bé estan entre el interval o bé modifiquen lleugerament la varia- bilitat interespecífica d'una mostra reduïda.

Fauna d'acompanyament. L'espècie dominant en biomassa del jaciment, amb molta diferència sobre la resta, és l'equínid Heteraster oblongus (Brongniart, 1821) . Entre els equínids també apareixen però són molt rars Leptosalenia prestensis, Desor, 1856 , Pygaulus desmoulinsii L. Agassiz in Agassiz & Desor, 1847 i una espècie que no s'ha pogut classificar, del gènere Tetragramma Agassiz, 1838 , de dimensions menudes. Forner & Castany (2010) indicaven que dins la mostra de la comunitat, en nombre d'exemplars, els equinoïdeus representen el 34 % del total.

El filum més important, tant en nombre d'espè- cies com d'exemplars, és Mollusca, amb el 53 % del total, amb el predomini de la classe Gastropoda amb l'espècie molt abundant, Aporrhais simplex Coquand, 1865 , gasteròpode carnívor d'hàbits endobentònics ( Forner & Castany, 2010). Els bivalves més freqüents són Ceratostreon tuberculiferum Koch & Dunker, 1837 , ostreid que es fixa sempre sobre conquilles, i Neithea atava (Roemer, 1839) . És freqüent la presència del corall solitari Cycloseris escosurae Mallada, 1887 , del qual s'ha comprovat pel contramotlle de la valva inferior, que sempre se cimenta sobre conquilles.