Heteraster oblongus (Brongniart, 1821)

Heteraster oblongus (Brongniart, 1821)

Fig. 3 View FIGURA 3 .

Descripció de l’exemplar: L’exemplar estudiat presenta les característiques comunes a l’espècie. Contorn general allargat i perfil baix. Punt més alt coincidint amb el sistema apical, major amplada posterior. Ambulacre imparell ( Fig. 3B View FIGURA 3 ) amb una alternança d’un porus curt i dos, tres o quatre llargs. Forta asime- tria entre les branques anteriors i posteriors de tots els pètals parells ( Fig. 3 View FIGURA 3 C-F). Les branques posteriors presenten uns parells de porus on el posterior és molt allargat, tres o quatre vegades més llargs que els anteriors que són ovalats, estan subconjungats; serien porus branquials amb funcions respiratòries (Smith, 1980; Villier & David, 2001). Mentre que a les branques anteriors la diferència entre cada parell de porus és menor, com a molt l’exterior és doble llarg que l’anterior. L’asimetria també és del nombre de plaques: les branques posteriors tenen entre unes quatre o vuit plaques més que les branques anteriors.

És remarcable que la heterogeneïtat tan mani- festa en l’ambulacre anterior, parells de porus curts i llargs, també es pot apreciar, a escala més reduïda, a les branques anteriors de tots els pètals parells ( Fig. 3 View FIGURA 3 C-F).

Tanmateix, l’exemplar estudiat presenta l’anormalitat de tenir més gonoporus. H. oblongus té de forma característica 4 gonoporus, com bona part dels equínids exocíclics, perquè es considera que en la migració del periprocte des la part central superior cap enrere és va perdre la placa genital 5 i el porus corresponent. Es mostra a la Fig. 3H View FIGURA 3 un exemplar normal, al qual l’erosió permet veure l’arquitectura de les plaques del sistema apical. Aquest exemplar de comparació és de la mateixa població del exemplar estudiat, del cim del turó del mas de Borràs del Cubilà. Els quatre porus genitals se situen en els vèrtexs d’un imaginari paral·lelogram bastant regular, quasi un quadrat.

En l’exemplar estudiat ( Fig. 3E View FIGURA 3 ) aquest quadrat imaginari està alterat i pren forma de rombe, el gonoporus de la placa madrepòrica (G2) està desplaçat lleu- gerament cap endavant i els G3 i G4, cap enrere. El tret més singular de l’individu analitzat és el procés de gemmació dels gonoporus. Seguint el sentit antihorari i considerant l’inici en el G2 s’aprecia un lleuger creixement del gonoporus al marge superior dret; en el G3 ja resulta evident la aparició d’un altre gonoporus; en el G4 el procés de gemmació està pròxim a completar-se, però encara estan units i, finalment, en el G1 ja hi ha dos gonoporus separats i ben definits; aquest gonoporus afegit, que anotem com G1’, situat a la part superior de l’ordinari, envaeix la placa madrepòrica i afecta la zona d’hidroporus.